|
|
Sardaxou 7
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
Intèrpret: Cobla Contemporània Any de l'enregistrament: 2012
|
Podeu llegir una breu biografia de l'autor prement damunt del
seu nom o del nom de la sardana.
També podeu escoltar el principi de cada sardana prement el PLAY
|
1 |
Introducció | Toni Albà | 5’21” | |
|
2 |
Galop Més Lírics | Agustí Serratacó i Costa | 2’29” | |
|
3 |
Una Arlesiana a la Rossini | Gerard Pastor i López | 3’54” | |
|
4 |
Pucciniana | Joan Làzaro i Costa | 4’23” | |
|
5 |
Una bona remenada | Martí Villegas i Pons | 4’10” | |
|
6 |
Va de napolitanes | Carles Santiago i Roig | 4’07” | |
|
7 |
Que bonica és la sarsuela | Maria Mercè Navarro i Galindo | 3’53” | |
|
8 |
Òpera de tres euros | Jordi Paulí i Safont | 3’44” | |
|
9 |
SardaPersa | Jeroni Velasco i Corzo | 3’48” | |
|
10 |
Cafè Momus | Jan Fité i Piguillem | 3’57” | |
|
11 |
La 5a alegria | Joan Benavides i Boixader | 3’54” | |
| 12 | Pirates contemporanis | Martí Fontclara i Palomeras | 4’19” | |
| 13 | L’Alexandre del Neva | Daniel Gasulla i Porta | 4’48” | |
| 14 | Quins teutons... | Joaquim Font i Planella | 4’15” | |
| 15 | Sardana sobre motivos del Faust | Pep Ventura i Casas | 3’35” |
Enregistrat a Badia del Vallès
5 de maig de 2012
Original portada:
Ezequiel Casamada Col·laboracions
directors assaigs: David Morales i
Jordi Paulí Creador i dissenyador de
la web oficial: Eloi Montoliu Assessorament
lingüístic: Josefina Sabartés Fotografies: Miquel
Castro Tècnic de so: David
Casamitjana Supervisió
enregistrament: Daniel Gasulla i
Agustí Serratacó Assessorament musical
Pep Ventura: Anna Costal Transcripció partitura
Pep Ventura: Jordi Muñoz Partitures Pep Ventura:
Imatges cedides per Arxiu de l’Orfeó
Català-Palau de
Flabiol:
Maria Mercè Navarro Tibles:
Jeroni Velasco / Josep Maria
Velasco Tenores:
Agustí Serratacó / Joan
Benavides Trompetes:
Jordi Muñoz / Quim Font Trombó:
Fernando Velasco Fiscorns:
Martí Villegas / Eduard Coll Contrabaix:
Gabriel Granados
Els guanys de la venda d’aquest disc compacte van destinats a l’entitat Mans Unides (ONG)
 |
Ja
fa temps que he deixat
d’emetre judicis perquè, en
fer-ho, estàs establint un
posicionament que,
evidentment, no cal que
coincideixi amb el dels teus
interlocutors. He passat del
m’agrada/no m’agrada
al funciona/no
funciona. |
|
| Suposo
que ho comprendreu
perfectament. Es tracta de
deixar de banda l’apreciació i
el gust personal i potenciar
una altra realitat, la del
grup o sector en el qual et
trobes. Si decidiu fer una
prova ho comprovareu
perfectament i l’avantatge que
teniu és que podeu provar-ho
amb qualsevol acte o situació
en què us trobeu i vulgueu
analitzar. El món de la sardana és un terreny adobat per a fer aquest experiment, perquè, així com en el futbol tothom podria ser entrenador, aquí bona part dels sardanistes creu tenir el coneixement i l’experiència suficients per a pontificar sobre la qualitat de les composicions, les propostes de les cobles o les formes d’organitzar un esdeveniment. No es comprèn que la nostra sensibilitat o el nostre gust no tenen per què coincidir amb la sensibilitat o el gust dels nostres veïns, i que el nostre parer ha de ser tan respectat com el parer dels altres. El més senzill per a no caure en postures irreconciliables és deixar pas a la realitat: FUNCIONA? o NO FUNCIONA? La resposta sempre serà tangible i, per tant, demostrable i evident. A més, ens servirà per a fer crítica o autocrítica de l’objecte del nostre estudi. Haureu endevinat que el substrat d’aquesta exposició és la Cobla Contemporània i la seva manera de treballar. Apreciada per uns, invectivada per altres. La qüestió és ben senzilla: FUNCIONA ? Tothom estarà d’acord en que, independentment de la sensibilitat d’uns i d’altres, la Contemporània funciona i que omple amb èxit un espai que era buit. El resultat de les seves propostes és mesurable, contrastable i tangible. Llarga vida a la Contemporània! Joaquim Rucabado i Aguilar President de la Federació Sardanista de Catalunya Premià de Dalt, juliol de 2012 |
||
|
|
||