Agustí Serratacó i Costa
(Sant Feliu de Codines, 1955)
Als cinc anys comença els estudis de
solfeig i als deu s’incorpora a
l’Escolania de Montserrat. Amb el mestre
Josep Colomer aprèn la tenora i amb el
mestre Fèlix Martínez Comín fa estudis
d’harmonia. S’inicia com a intèrpret de
tenora als vint anys a la cobla La
Principal de Collblanc; posteriorment
funda la cobla Mediterrània. L’any 1995
funda la cobla Contemporània, hi actua
com a tenora solista fins a l’any 2013 i
com a representant des de la creació
fins al setembre de 2016. Compositor de
reconegut prestigi en el món sardanista,
el seu estil ètnic impregna totes les
seves obres.
Sardanes
enregistrades per la Cobla
Contemporània:
SardaMachín: (2016)
Temes originals de Dos gardenias de
Isolina Carrillo i Toda una vida i
Madrecita de Osvaldo Farrés.
I... no serem moguts!: (2014) Tema original de Ningú
no compren ningú de La
Trinca, L’home
dibuixat de Jaume Sisa i No
serem moguts (popular).
Manel i Jaso, un somni real: Dedicada
a Manel Riobello i el seu gos pigall
Jaso, companys inseparables (2012).
Fa
20 anys: Dedicada als
primers vint anys dels Amics de la
Sardana d’Almacelles (2011).
Pels
meus brots: Dedicada a tots
els dansaires que han format part de la
colla Brots del Cim durant els primers
deu anys, i a Joan Benavides i a Martí
Villegas, dos músics de la cobla
Contemporània; iniciativa de la
capdansera Susanna López (2012).
60
crits i ... amunt!: Dedicada
a la Nuri Escudé i a tots els amics de
la colla Amunt i Crits de Terrassa, en
la celebració del 60è aniversari de la
fundació de la colla (2008).
El
cant
de la senyera:Himne
de l’Orfeó Català, amb lletra del poeta
Joan Maragall i música de Lluís Millet,
el 1918 es va erigir com a cançó
emblemàtica de la Germanor dels Orfeons
de Catalunya. Durant el franquisme va
despertar topades i tibantors amb el
règim, i va ser prohibida definitivament
arran dels “Fets del Palau de l’any
1960”. En les darreres i multitudinàries
manifestacions organitzades per Òmnium
Cultural i Assemblea Nacional Catalana
ha continuat compartint escenari i
rellevància al costat de Els
Segadors. Estrenada a Montserrat
en la cerimònia de benedicció de la
bandera de Catalunya (1896). Música
original de Lluís Millet i Pagès /
lletra de Joan Maragall i Gorina.
Arranjament per a cobla d’Agustí
Serratacó i Costa.
L’estaca:
Editada en un EP de l’any 1968
juntament amb la cançó El
bandoler, L’estaca
va tenir un paper rellevant en la
majoria de recitals de Lluís Llach,
sobretot en els concerts al Teatre
Olympia de París l’any 1973 i al Camp
Nou el 1985. Ha estat traduïda a
diverses llengües i cantada en altres
països pel seu contingut reivindicatiu.
Actualment és l’himne de la Unió
Esportiva Arlequins de Perpinyà (USAP) i
del sindicat polonès Solidarnosc. A
Catalunya, mentrestant, encara esperem
que acabi de ‘tombar’. Música i lletra
original de Lluís Llach (1968).
Arranjament per a cobla d’Agustí
Serratacó i Costa.
Els
Segadors: Barreja de cançó
eròtica i balada històrica, Els
Segadors es va convertir en l’himne
que la Catalunya sobiranista de principi
del segle XX necessitava. Les diverses
prohibicions de cantar-lo, sobretot durant
la Dictadura, van reforçar el sentit
identitari d’una cançó que no va ser
reconeguda com a Himne Nacional de
Catalunya fins a l’any 1993. Malgrat que
la retallada de l’Estatut del 2006 li ha
tret la condició de «nacional», es manté
no només en actes oficials sinó també en
les darreres manifestacions per la
independència. Música original de Francesc
Alió i Brea / lletra d’Emili Guanyavents i
Jané (1892). Arranjament per a cobla
d’Agustí Serratacó i Costa.
Galop TV: (2013)
Tema original de Heidi
de
Takeo Watanabe.
Bonança pel prat de Dallas: (2013)
Temes originals de Dallas
de
Bruce Broughton,
La casa de la praderia i Bonanza de
David Rose.
Refilets d’Andorra: Dedicada
a l’Agrupació Sardanista Andorrana per
iniciativa dels bons sardanistes andorrans
Antònia Serra i Joan Mas (2011).
Carmen: (2011)
Tema original de Carmen de
Georges Bizet.
A
en Josep M. Mas:
Dedicada al promotor sardanista del
Barri de Balàfia de Lleida (2010).
Estant amb tú, visc cantant:
(2010) Temes originals de Vivo
cantando de Maria José de
Cerato i Aniano Alcalde, Estando
contigo de Antonio Guijarro
i Augusto Algueró i Corazón
contento de Palito Ortega
En
Miquel i la Lídia:
Dedicada als monitors de la colla
Laietans, amb agraïment de tots els
dansaires de la colla (2009).
Galop Stius: (2009).
Temes originals de El negro no
puede i Carnaval
carnaval de Georgi Dann i Casatschok
de Boris Rubaschkin.
Roure Vell a Mallorca: (2009).
Temes originals de El Puente
i Vuelo 502 de Ricardo
Eliseo i Joaquin Alfonso i Ata
una cinta amarilla al viejo roble
de Irwin Levine i Lawrence Russell.
Dolly, Zhivago i Chitty Bang Bang: (2008).
Temes originals de Jerry Herman de la
pel·lícula Hello, Dolly! (1969),
de Maurice Jarre de la pel·lícula Doctor
Zhivago (1965) i de Robert B.
Sherman i Richard M. Sherman de la
pel·lícula Chitty Chitty Bang Bang
(1968).
Constància:
Dedicada als amics Rafael Jimenez i Joan
Julià per la seva tasca de 30 anys front
l’Agrupació Sardanista Baix Montseny de
Sant Celoni (2007)
El so de la música: (2007).
Temes originals de Richard Rodgers de la
pel·lícula The sound of music,
curiosament traduïda a Sonrisas y
lágrimas (1965).
Gràcies i Adéu!: En
memòria de Jordi Rovira i Galceran
(Santa Coloma de Gramenet), promotor de
les nostres tradicions, per iniciativa
d'Antoni Samper (2000).
Barberà amb la
sardana: Dedicada
a l’Agrupació Sardanista de Barberà del
Vallès (1999).
Flama d’Argent: Dedicada a la
Unió d’Anelles de la Flama de Valls en
el seu 25è aniversari (1998).
Bell
Esplai: Dedicada a la
colla Bell Esplai de Valls (1996).
La Quimeta i l’Andreu
són gegants: Dedicada als dos gegants
de Sant Andreu de la Barca (2003).
Noia campió!: Dedicada a l’equip
d’hoquei sobre patins de Sant Sadurní
d’Anoia, quan va guanyar el campionat de
lliga, per iniciativa de Pere Rebordosa
(1987).
Sardanes enregistradesa la col.lecció
Fent Amics:
Esperit
de colla:
Dedicada als amics i sardanistes Santi
Ferrerfàbrega i la seva esposa Mati Adam
(2008). Enregistrada per la cobla Tres
Vents.
