Estudià
piano amb Carles Vidiella i
composició amb Anselm Barba, Antoni
Nicolau i Felip Pedrell. Va compondre
Sis
melodies per a cant i piano
(1887)
amb versos de Guimerà, Verdaguer,
Francesc Matheu i Apel·les Mestres.
Publicà
un recull de cançons populars
catalanes (1891) harmonitzades, amb un
pròleg de
Felip Pedrell, i algunes peces de
piano. Exercí la crítica musical al
setmanari
El
Poble Català. Fou un dels
principals iniciadors del renaixement
musical català; gràcies a ell, la
cançó
popular catalana s’introduí en els
ambients de la burgesia barcelonina.
Sardanes
enregistrades per la Cobla
Contemporània:
Els Segadors:Es va convertir en l’himne que la
Catalunya sobiranista de principi del
segle XX necessitava. Les diverses
prohibicions de cantar-lo, sobretot
durant
la Dictadura, van reforçar el sentit
identitari d’una cançó que no va ser
reconeguda com a Himne Nacional de
Catalunya fins a l’any 1993 (1892).
Versió
solista de tenora amb pedals
interpretada per Jordi Paulí i Safont.
